Durant les vacances passen coses que durant el curs probablement no passarien.
Anem a dormir més tard, sopem a hores diferents, hi ha dies que la migdiada es fa al cotxe i d’altres que desapareix, dormim fora de casa, compartim habitació, allarguem una estona més perquè estem bé a la terrassa o perquè l’endemà no cal posar el despertador.
I està bé que sigui així.
Però arriba setembre, torna l’escola, torna la feina, torna el despertador… i de cop necessitem que els nostres fills tornin a adormir-se a les nou com si el seu cos també hagués rebut el calendari escolar.
I moltes vegades no passa.
Els costa anar a dormir, sembla que a l’hora habitual no tinguin gens de son, els matins es fan difícils o necessiten molta més presència per adormir-se de la que necessitaven abans de l’estiu.
És fàcil pensar que «hem espatllat les rutines».
Tornar a la rutina no és prémer un botó de reset
El son no funciona només perquè nosaltres decidim que avui toca anar a dormir abans.
Durant les vacances és habitual que els horaris es vagin desplaçant. Si un infant s’ha estat adormint a les deu o a dos quarts d’onze durant unes quantes setmanes, difícilment el primer dia que decidim tornar a la rutina tindrà son a les nou.
Podem portar-lo al llit, apagar els llums i fer tota la rutina habitual, però això no significa necessàriament que el seu cos estigui preparat per dormir.
I aquí és quan podem acabar passant una hora intentant que s’adormi, frustrant-nos nosaltres i frustrant-se ell.
Per això acostuma a funcionar millor pensar la tornada a les rutines com un reajustament progressiu, especialment si durant l’estiu els horaris han canviat molt.
Podem anar avançant a poc a poc el sopar, el moment de començar la rutina i l’hora d’anar a dormir, alhora que recuperem també una hora de despertar més estable al matí.
No cal que tot torni al seu lloc en dos dies.
El matí també forma part de la rutina de son
Quan volem que un nen torni a adormir-se abans, sovint posem tota l’atenció en el vespre. Intentem començar abans el sopar, fer la dutxa ràpid, abaixar llums i arribar al llit a una hora determinada.
Però el son de la nit es comença a construir molt abans.
L’hora de llevar-se, la llum que rep al matí, l’activitat durant el dia i les migdiades també influeixen en quan apareixerà la son al vespre.
Per això, a l’hora de recuperar rutines, acostuma a ser especialment útil tornar a donar una certa regularitat als matins. Llevar-se aproximadament a la mateixa hora i tenir llum natural durant les primeres hores del dia ajuda el nostre rellotge intern a tornar a situar-se.
A vegades volem conservar els matins llargs de vacances i, alhora, que els nens tornin a tenir son molt abans a la nit. I les dues coses no sempre són compatibles.
I què fem amb les migdiades?
Depèn molt de l’edat de l’infant.
En els més petits, les migdiades continuen sent una necessitat i eliminar-les amb l’esperança que així arribin més cansats al vespre pot acabar produint justament l’efecte contrari: un nen excessivament cansat que està irritable i a qui li costa encara més relaxar-se.
En infants més grans que estan en aquell moment en què la migdiada comença a desaparèixer, les vacances sí que poden haver creat situacions una mica caòtiques: alguns dies dormen, d’altres no; algun dia fan una migdiada tardíssima al cotxe i després a les deu de la nit continuen amb els ulls com plats.
Aquí no buscaria tant una norma universal com observar què passa els dies que dorm i els dies que no. A quina hora s’adorm a la nit? Com arriba al vespre? Com està d’humor? Quant dura aquella migdiada?
El son infantil no s’entén gaire bé mirant només una hora concreta. Ens dona molta més informació mirar el conjunt del dia.
Recupera els senyals que indiquen que el dia s’acaba
Una de les coses que més ajuda els infants, especialment els petits, és poder anticipar què passarà.
No perquè necessitem una rutina perfecta de set passos que s’hagi de complir exactament igual cada vespre, sinó perquè la repetició va creant senyals coneguts.
Sopem, recollim una mica, ens posem el pijama, baixem el ritme, llegim un conte, apaguem el llum…
Amb el temps, aquesta seqüència també comunica al cos que ens estem acostant al moment de dormir.
Després de les vacances pot ser útil recuperar aquelles petites coses que ja formaven part dels vostres vespres abans de l’estiu, en comptes d’intentar crear de cop una rutina nova i perfecta.
I com més senzilla sigui, més possibilitats hi ha que la pugueu mantenir.
Potser durant les vacances també ha canviat la manera d’adormir-se
Aquest és un altre dels motius pels quals setembre pot portar una mica de desconcert.
Potser abans el teu fill s’adormia al seu llit i durant les vacances heu dormit tots junts. Potser abans necessitava un conte i companyia i ara demana que t’hi quedis fins que s’adormi. O durant un viatge heu fet coses que a casa no fèieu perquè, senzillament, era el que us permetia descansar.
I després apareix la por:
«Ara s’hi haurà acostumat.»
Sí, els infants s’acostumen a les coses. Nosaltres també.
Però un hàbit que ha aparegut durant les vacances no té per què quedar-se per sempre.
Si hi ha alguna cosa que ara voleu tornar a canviar, podem fer-ho. I no necessàriament cal retirar-la de cop.
Podem acompanyar aquest canvi de manera progressiva, tenint en compte l’edat de l’infant, què necessita per sentir-se segur i, sobretot, què és sostenible per a la família.
No canviïs cinc coses alhora
Quan les nits s’han desordenat, és molt temptador arribar al setembre disposats a arreglar-ho tot.
A partir d’avui soparem abans, no hi haurà pantalles, dormirà al seu llit, deixarem de quedar-nos fins que s’adormi i, a més, eliminarem aquella presa que encara feia a la nit.
I és bastant probable que al cap de tres dies estiguem tots esgotats.
Si hi ha diverses coses que voldríeu modificar, jo començaria preguntant-me:
Quin és el canvi que més milloraria els nostres vespres ara mateix?
Potser primer necessiteu reajustar horaris. O recuperar una rutina més previsible. O treballar la manera d’adormir-se. O potser el problema no és tant la conciliació com els despertars nocturns.
Quan sabem què volem canviar, és molt més fàcil pensar com fer-ho que quan l’objectiu és simplement «que torni a dormir bé».
Quant temps necessita un nen per tornar a la rutina?
No hi ha un nombre exacte de dies que serveixi per a tots els infants.
Dependrà de l’edat, de com dormia abans, de quant han canviat els horaris durant les vacances, de si coincideix amb l’inici de l’escola o l’escola bressol, de si hi ha hagut algun altre canvi important i també del temperament de cada nen.
A més, setembre ja és per si mateix un període d’adaptació. Hi ha més separacions, més estímuls, nous horaris i, de vegades, una necessitat més gran de contacte quan arriben a casa.
Per això, si durant els primers dies el teu fill et necessita més al vespre, està més irritable o sembla que el son s’ha mogut una mica, no necessàriament significa que hi hagi un problema.
Donem-li una mica de temps.
I si passen els dies i el son continua sent molt difícil?
Aquí sí que val la pena mirar què està passant amb més detall.
Perquè darrere d’un «dorm fatal» hi pot haver situacions molt diferents: un infant que triga molt a adormir-se, despertars molt freqüents, horaris que no encaixen amb les seves necessitats de son, una associació per dormir que ja no és sostenible per a la família o, simplement, unes expectatives que no acaben d’encaixar amb el que és esperable per la seva edat.
I cadascuna d’aquestes situacions necessita una mirada diferent.
Per això, quan treballo el son amb una família, no busco aplicar una rutina estàndard ni aconseguir que un nen dormi d’una determinada manera perquè és la que «tocaria». Primer m’interessa entendre com dorm aquell infant, què està passant en aquella família i què és exactament el que necessiten canviar.
A partir d’aquí podem plantejar canvis que siguin respectuosos amb l’infant, però també sostenibles per als adults que l’acompanyen.
Perquè l’objectiu no és tenir una rutina de son perfecta.
És que els vespres i les nits funcionin una mica millor per a tota la família.
Si el problema no és només el son, sinó tot el que passa abans
De vegades arribem a pensar que el problema és l’hora d’anar a dormir, però quan mirem una mica més enrere ens adonem que el vespre ja venia sent difícil molt abans d’entrar a l’habitació.
Les presses per sopar, les dutxes, el cansament acumulat, un nen que no col·labora, un altre que et necessita just en aquell moment, tu intentant arribar a tot… i aquella sensació que cada dia, a partir d’una determinada hora, tens molt menys marge del que voldries.
I és precisament això el que treballem a Vespres amb calma.
No és un taller perquè els teus fills obeeixin més, ni perquè aconsegueixis fer una rutina perfecta abans d’anar a dormir. És un espai per entendre què et passa a tu durant aquestes hores del dia, detectar què et va portant al límit i començar a introduir petits canvis perquè no arribis cada nit amb la sensació d’haver sobreviscut al vespre.
Si els vespres són un dels moments del dia en què més et costa mantenir la calma, aquí pots conèixer Vespres amb calma.
No Comments