Acompanyo mares que estimen profundament els seus fills i que, tot i així, hi ha dies que se senten saturades, irritables o molt lluny de la mare que voldrien ser.
Vaig estudiar Psicologia i em vaig especialitzar en neuropsicologia perquè sempre m’ha fascinat entendre com funciona el cervell i per què pensem, sentim i reaccionem com ho fem.
Durant més de 15 anys he treballat acompanyant infants, adults i famílies en moments molt diferents de la seva vida. He treballat en l’àmbit de la neuropsicologia, el neurodesenvolupament i la infància, i també he estat vinculada a la docència.
Amb els anys, i també amb la meva pròpia maternitat, la meva mirada es va anar ampliant cap a la psicologia perinatal, la criança, el benestar emocional de les mares i el son infantil.
I tot això és el que avui conflueix a Son Soneta.
Saps que no vols cridar.
Saps que el teu fill no ho fa per provocar-te.
Has llegit sobre criança, límits i regulació emocional.
Fins i tot saps que necessites cuidar-te més.
Per això, quan t’acompanyo, no em quedo només en què hauries de fer diferent.
M’interessa entendre què t’està passant a tu, què fa que en determinats moments et quedis sense marge i què necessites perquè reaccionar diferent sigui realment possible.
No treballo amb fórmules universals ni amb una única manera correcta de criar. Partim de tu, del teu fill i del moment que esteu vivint.
No necessites demostrar que ho estàs fent bé. Podem parlar també del cansament, la ràbia, la culpa o dels moments que et generen dubtes i et reconeixes.
No ens quedem només amb el que passa per fora. Busquem juntes què hi ha darrere de les teves reaccions i què està fent que et sentis així, sense marge.
No més teoria per afegir a la llista de coses que “hauries de fer”. Busquem recursos concrets que puguis portar al teu dia a dia.
Totes les famílies són diferents. Per això, el suport que t’ofereixo té en compte el teu moment vital, les teves necessitats i el vostre context.
Quan vaig ser mare, jo ja era psicòloga. Sabia de desenvolupament infantil, emocions, conducta i regulació.
I, tot i així, vaig descobrir que saber què està passant no fa que sempre sigui fàcil gestionar-ho quan ho estàs vivint tu.
La maternitat em va fer mirar moltes coses des d’un altre lloc. No només què necessita un infant, sinó també què necessita la persona que l’està sostenint cada dia.
Aquesta mirada forma part de la manera com treballo avui.
d’experiència acompanyant
infants, adults i famílies
Col·legiada
COPC 16084
i neurodesenvolupament
Formació i experiència clínica
criança i son infantil
Formació continuada
Cada família arriba amb una història, unes necessitats i un moment diferent.
Ens ha cuidat fins a l'últim detall i necessitat que hem tingut com a família i s'ha bolcat especialment amb les nostres necessitats emocionals.
Gràcies, Núria, per ser tan accessible i per posar-nos-ho tot tan fàcil. Amb el teu seguiment i les teves recomanacions ho hem fet sentint-nos recolzats en tot moment.
Ha estat clau fer una adaptació molt progressiva i que tant en Pau com nosaltres anéssim a poc a poc, respectant les seves necessitats.
He viscut també aquesta distància entre la maternitat que imagines i la que, de vegades, et trobes vivint.
I potser per això tinc tan clar que no necessites fer-ho perfecte. Necessites entendre què t’està passant, recuperar marge i trobar una manera de viure la maternitat que s’assembli més a com realment la vols viure.