Les pors de la maternitat (no, no són fantasmes)

Diuen que la maternitat desperta un amor immens.
I és veritat.
Però també desperta totes les pors que no sabies que tenies.

Ja no et fan por els fantasmes ni els sorolls del passadís a mitjanit… Ara et fa por el plor del nadó a les tres del matí, et fa por no saber què necessita, i et fa por equivocar-te.

I quan passen els mesos, les pors canvien, però no marxen del tot.

Les pors que arriben amb el primer crit

Hi ha la por de no fer-ho prou bé, la por de no estimar “com toca”, la por de perdre’t tu mateixa, la por que el teu fill no mengi, no dormi o no sigui feliç.

I darrere de totes aquestes pors hi ha una cosa molt humana: la necessitat de control i la sensació que ja no el tens.

De cop i volta, tens a les mans un ésser tan petit com fràgil, i tot el teu cervell es dedica a imaginar escenaris: què passa si cau? si té febre? si plora massa?

No és debilitat, és biologia. El cervell d’una mare s’activa per protegir, però també s’esgota de viure en mode alarma permanent.

Quan les pors parlen massa fort

De vegades aquestes pors són com un murmuri de fons: no descansen mai.

Et fan dubtar de tot, et fan buscar a Google més del compte i et fan comparar-te amb altres mares.

I el més curiós és que moltes d’aquestes pors no són teves, sinó que venen de tot allò que t’han explicat, del que veus a xarxes o del que creus que “hauries de sentir”.

Aprendre a conviure amb les pors

Les pors no desapareixen d’un dia per l’altre, però sí que pots aprendre a mirar-les d’una altra manera.

– Posa-hi nom. Escriu-les. Sovint són menys grans quan les treus del cap.
– Pregunta’t d’on venen. És una por real o una expectativa?
– Busca suport. Compartir-les amb una altra mare, o amb una professional, les fa més petites.
– Recorda’t que no ets la por. Ets la persona que la veu, i això ja et dona poder sobre ella.

Una última cosa

Ser mare vol dir estimar, sí.
Però també vol dir tenir por.
La diferència és que ara no corres quan sents un soroll a mitjanit:
t’aixeques, encens una llum tènue i mires si el teu fill respira bé.

I en aquest petit gest hi ha tot: l’amor, la por, i la força.

Si vols aprendre a conviure amb les pors de la maternitat sense que et dominin, parlem-ne. T’ajudaré a transformar la por en confiança.