Encara no ha començat setembre i ja notes aquell nus a la panxa.
Potser és subtil. Potser encara no t’hi has permès pensar gaire. Però és allà.
El pensament de tornar a començar: horaris, esmorzars preparats a corre-cuita, nens que no volen vestir-se, reunions, bressol, escola, feina, correus pendents… tu.
I una veueta que diu: “No sé si en tindré prou, aquest cop.”
No cal que sigui setembre per sentir pressió. L’agost sovint és un camp de batalla intern: volem gaudir del que queda, però el cap ja fa llistes. Les criatures també ho noten. I el nostre cos, sobretot.
És important dir-ho clar: no ets l’única.
No ets dèbil, ni exagerada, ni poc agraïda. Ets una mare. Ets una persona. I tornes a començar una altra etapa.
“Hi ha tornades que no fan il·lusió. Però sí que poden fer sentit.”
No es tracta de tenir-ho tot a punt, sinó de tenir-te a punt a tu, emocionalment. Aquí tens algunes idees per fer-ho més lleuger:
Prepara’t amb calma: no deixis tot per l’últim dia. Una petita compra, revisar motxilles, parlar amb els nens… a poc a poc.
Crea un ritual propi de “tornada”: pot ser escriure’t una carta, fer una caminada sola, recuperar una rutina que et fa sentir bé.
Parla amb altres mares: compartir-ho alleugereix. La por es desfà quan es diu en veu alta.
Anticipa als teus fills amb amor: no els omplis d’informació, però sí de seguretat. “Tornarem a l’escola, i t’hi acompanyaré.”
Recorda’t que tens eines: si aquest estiu t’has cuidat, t’has aturat, t’has escoltat… tot això ho portes a sobre. I si no, comences avui.
La tornada no és un mur. És una porta.
Potser grinyola. Potser costa d’obrir. Però darrere hi ets tu. I si et tractes amb tendresa, si no et deixes sola, si et cuides de veritat… tornar pot ser menys dur.
Et passa també?
Vols compartir com vius aquest moment? T’escoltoQ Escriu-me o deixa’m un comentari al post, no cal passar-ho sola.
No Comments