Si hi ha una emoció que acompanya moltes mares des del primer dia, aquesta és la culpa.
Culpa per no donar pit prou temps.
Culpa per cridar massa.
Culpa per voler treballar.
Culpa per voler descansar.
La llista podria ser infinita. I, tot i que cada mare té la seva història, totes tenen en comú aquesta sensació de no fer-ho prou bé.
La maternitat està envoltada de expectatives socials i de missatges contradictoris.
– Se’ns diu que hem de ser mares presents però també professionals impecables.
– Que hem de tenir paciència infinita però alhora posar límits clars.
– Que hem de cuidar-nos, però sense deixar mai de cuidar els altres.
És impossible complir-ho tot. I quan no hi arribem, apareix la culpa. Una emoció que, en el fons, té una funció: ens mostra allò que per a nosaltres és important. Però quan es torna massa intensa i constant, es converteix en un pes que ens limita i ens fa viure la maternitat amb desgast.
La culpa és com una veueta interna. Quan no la mirem de cara, creix i s’amplifica.
Per això el primer pas és posar-li nom:
-Escriu què és exactament el que et fa sentir culpable.
-Pregunta’t si és una expectativa real o imposada.
-Observa si la culpa t’està ajudant a millorar o simplement et fa sentir petita.
Quan li poses nom, la culpa deixa de ser un monstre difús i es converteix en una emoció concreta que pots gestionar.
La culpa no ha de desaparèixer del tot. Però cal donar-li un lloc: un racó petit, no el centre de la teva vida. Algunes idees:
💛 Revisa el teu discurs intern: canvia el “sóc una mala mare” per “estic aprenent i m’equivoco com tothom”.
💛 Pregunta’t què li diries a una amiga: segurament series molt més tendra i comprensiva amb ella que amb tu mateixa.
💛 Diferencia entre responsabilitat i exigència: responsabilitat és tenir cura dels teus fills; exigència és voler fer-ho sempre perfecte.
💛 Torna als valors que t’importen: potser la teva prioritat és transmetre seguretat i amor, i no pas tenir la casa impecable.
T’avanço un petit exercici que pots fer avui mateix:
– Escriu en un paper tres frases que et repeteix la teva culpa (per exemple: no hi sóc prou, els faig mirar massa pantalles, em canso massa ràpid).
– Just al costat, escriu una resposta més realista i compassiva (per exemple: estic present cada dia i això ja és molt valuós, de vegades les pantalles són un recurs legítim, tinc dret a estar cansada).
Aquest senzill gest ajuda a donar-li lloc a la culpa i no deixar que governi sola.
La culpa materna és una emoció compartida. No estàs sola en això. El problema no és sentir-la, sinó deixar que decideixi per tu.
Aprendre a posar-li nom i lloc és començar a recuperar l’espai per viure la maternitat amb més calma i autenticitat.
Si la culpa t’acompanya massa sovint i sents que et limita, a les sessions individuals et puc ajudar a transformar-la en una emoció més lleugera i manejable. Pots escriure’m o reservar una sessió i comencem juntes aquest camí.
No Comments