Hi ha dies en què mires els teus fills i sents un amor tan profund que gairebé et fa plorar. I tot seguit, cinc minuts més tard, et sorprens a tu mateixa cridant, perdent els nervis, dient allò que no volies dir.
Estimar fort no ens fa immunes a perdre el control. De fet, moltes vegades és justament per estimar tant que ens desbordem.
L’estiu pot ser un regal. Però també una prova d’estrès.
Hi ha més hores junts, més demandes, menys moments per respirar. Més pressió perquè “hauríem de” estar bé, aprofitar el temps, fer plans.
Aquesta convivència intensa pot portar-nos a llocs que no ens agraden: crits, impaciència, malestar, culpa.
“No volia cridar… però és que no puc més.”
“Sento que m’estan esgotant.”
“Tothom diu que creixen molt ràpid, però jo només vull que s’adormin d’una vegada.”
Després ve la tristesa. El sentiment d’haver fallat.
I aquí és on necessitem més tendresa que mai.
💛 No ets una mala mare perquè has perdut els nervis.
💛 No ets una pitjor persona perquè has cridat.
💛 Ets humana. I estàs cansada.
La bona notícia és que sempre pots reparar.
Amb una abraçada, amb un “ho sento”, amb un moment compartit de calma.
Aquí tens algunes eines reals i assequibles per quan et sents a punt de desbordar-te:
Frases salvavides: “Necessito respirar un moment”, “Ara mateix no puc parlar, però t’escoltaré després”, “Estimem molt, però també ens fem mal sense voler”.
El teu lloc segur: un racó de la casa on puguis anar a recuperar-te (encara que sigui el lavabo).
Només 1 minut: respira a consciència, surt al balcó, posa’t música. Un minut pot canviar-ho tot.
Perdona’t: escriu-te una nota amable. El teu to intern també educa.
T’has sentit així algun cop?
Ets molt benvinguda a compartir-ho als comentaris o a escriure’m. Compartir el que pesa, sovint, l’alleugereix.
No Comments