Acompanyo mares i famílies que, com tu, volen viure la maternitat amb més calma, confiança i connexió. T’ajudo a transitar moments difícils, a sostenir-te emocionalment i a trobar eines per cuidar-te mentre cuides.
També t’ofereixo suport si el son del teu fill o filla s’ha convertit en una font de neguit: despertes constants, migdiades curtes, dificultats per adormir-se… Tot això pot desgastar molt, i ho sé perquè ho he viscut.
Em vaig especialitzar en neuropsicologia perquè m’apassiona entendre com funciona el cervell i com influeix en el nostre dia a dia. Més endavant, arran de la meva pròpia experiència com a mare —marcada per la manca de son i el desbordament emocional— vaig formar-me en psicologia perinatal i en assessorament del son infantil.
Amb els anys, he creat un mètode propi basat en el neurodesenvolupament i en l’amor com a base de tot procés de criança. Sempre respecto el vostre ritme, les vostres decisions i l’estil de criança que trieu.
Ho he viscut, t’entenc perfectament, i no saps com de feliç em fa poder-te dir que estàs al lloc adequat per començar a canviar tot això i tornar-te a sentir tu mateixa.
Fa més de 18 anys que treballo al costat de famílies, tant a la consulta com en l’àmbit sanitari.
Soc mare de dues criatures meravelloses, i sé què vol dir estimar amb bogeria i, alhora, sentir que la falta de descans et desestabilitza fins a fer-te dubtar si podràs gaudir de la maternitat com t’havies imaginat.
Si et sents cansada, desbordada o sola… et recordo que no has de fer aquest camí sense suport.
Porto més de 18 anys treballant amb famílies per millorar el seu dia a dia a nivell emocional, de descanso i de criança
Soc psicòloga col·legiada pel COPC nº16084 amb formació de màster i postgrau en neuropsicologia, neurodesenvolupament, son infantil, educació i psicologia perinatal
Estic en formació constant en tècniques i pràctiques contrastadas i amb base cientifica per perfeccionar el meu propi mètode
He estat al teu lloc i entenc perfectament com et sents
Quan amb la meva parella vam decidir ser pares, no va ser un camí fàcil. Però finalment, la nostra petita Croqueta va decidir quedar-se amb nosaltres i es va complir allò que diuen de “a la tercera va la vençuda”.
Des de les primeres setmanes d’embaràs vaig començar a tenir insomni, i ja no em va abandonar fins que va néixer la petita. Així que aquell típic “aprofita per descansar ara que pots” no va aplicar en el meu cas.
Els primers mesos semblava que la Croqueta dormia força bé. Es despertava una vegada per menjar i, tot i que li costava tornar a agafar el son, aconseguia allargar unes hores més. Però, com tantes famílies, vam topar amb la famosa crisi dels 4 mesos. Aquell dia el recordo com l’inici d’una etapa molt exigent. Dormia malament, les migdiades es convertien en una lluita constant i el cansament començava a afectar el nostre dia a dia: l’ànim, la relació de parella, la paciència… tot tremolava.
Teníem la teoria, sabíem el que “tocava fer”, però no ens en sortíem. I vam decidir actuar: posar consciència, buscar ajuda i cuidar-nos també emocionalment.
Poc a poc, la son va anar millorant i, amb ella, nosaltres també. Vam tornar a reconèixer-nos com a parella, com a persones, com a família. Ens vam adonar que darrere del son (o més ben dit, de la falta de son) s’hi amagaven moltes coses: pors, inseguretats, expectatives, emocions desbordades i un cansament que no només era físic.
I just quan començàvem a respirar una mica… va arribar el germanet! Amb molt poca diferència d’edat entre ells, ens vam tornar a submergir en una nova etapa d’adaptació: gelosies, vincles que es creaven des del caos, noves rutines, menys temps individual… I, un cop més, la vida ens convidava a parar, mirar-nos i acompanyar-nos des del respecte i la comprensió.
Aquesta vivència, amb tot el seu desordre, aprenentatges i emocions, és la que em va portar a fer un canvi en la meva manera d’entendre la maternitat, la criança i l’acompanyament a les famílies. No es tracta només de dormir bé, sinó de cuidar com ens sentim mentre ho intentem.
Vam conèixer la Núria i ens va agradar la seva manera de ser: calma, serenitat, respecte, paciència, flexibilitat i experiència. Des del primer moment vam saber que si havíem de treballar amb algú, seria amb ella.
Ens ha cuidat fins a l'últim detall i necessitat que hem tingut com a família i s'ha bolcat especialment amb les nostres necessitats emocionals.
El canvi ha estat sens dubte meravellós. No fàcil, però meravellós. I sense ella no hauria estat possible.
Ha estat clau fer una adaptació molt progressiva, i que tant en Pau com nosaltres anéssim a poc a poc, respectant les seves necessitats.
Una forta abraçada